Cúrcuma, una espècia amb propietats medicinals

La cúrcuma és el tubercle de la La cúrcuma és llarga, una planta de la família de les Zingiberaceae, és a dir, del mateix gènere que el gingebre. Com a espècie, l'ús de la cúrcuma és mil·lenari als països orientals –especialment a l'Índia i sud-est asiàtic, d'on és originària– i encara avui té una gran popularitat (el consum mitjà de cúrcuma a l'Índia, per citar-ne un exemple, és de 2 grams per persona i dia). Aquesta espècia es pot prendre als àpats amb una base d'oli, en guisats o en un iogurt, on es dissol amb facilitat i el contingut en greixos ajuda a activar la curcumina (principi actiu). El sabor de la cúrcuma és càlid, discretament amarg i una mica aromàtic, amb tocs ataronjats i de gingebre.

La cúrcuma, “el safrà del pobre”

Una anècdota que envolta la cúrcuma és que, als països asiàtics, se la coneix com “el safrà del pobre”, ja que el seu color (marró per fora i d'un taronja intens a la polpa) recorda el del safrà, encara que el preu és molt més assequible. De fet, quan Marco Polo va trobar la cúrcuma en el seu viatge a Cathay (Xina), el 1280, va creure que es tractava de safrà, ja que el color era idèntic. Però aquí acaben totes les similituds. La cúrcuma val el seu pes en or, però per les propietats medicinals, com bé saben la Medicina Tradicional Xinesa i la Medicina Ayurvèdica, pròpia de l'Índia.

Aplicacions i propietats medicinals de la cúrcuma

Són moltes les investigacions científiques que han estudiat aquesta planta. No obstant això, en aquest article ens centrarem en només algunes de les propietats medicinals de la cúrcuma.

  • Fetge. Si afegim cúrcuma als plats i els guisats, el primer efecte beneficiós es produirà sobre el fetge, ja que ajuda a mantenir el fetge sa.
  • Colesterol i sistema cardiovascular. El consum del tubercle contribueix a mantenir les funcions del cor i de la circulació.
  • Sistema nerviós. Ajuda a les funcions del sistema nerviós.
  • Aparell respiratori. Un remei natural de la medicina ayurvèdica és bullir la cúrcuma en llet i prendre-la com a tractament del refredat.
  • Antioxidant. El pigment groc té una acció protectora sobre la degradació de l'organisme provocada pels radicals lliures.
  • Cura de la pell. Contribueix a mantenir la pell sana.

Altres aplicacions de la cúrcuma tenen a veure amb rituals i amb la seva utilitat com tint natural. A zones d'Indoxina, se solen tenyir la pell amb ella als rituals de casament. També s'utilitza aquesta planta tant per tenyir els cabells com per donar color a teixits.

No és or tot el que llueix

Potser el problema més gran d'aquesta espècie és la seva baixa biodisponibilitat. Tan sols un 2-5% del tubercle consumit en pols correspon a la curcumina, el pigment i principi actiu de la planta. De fet, hi ha molts complements alimentaris que combinen la curcumina amb altres components per aconseguir biodisponibilitat d'aquest principi actiu d'una manera natural. A Flama comercialitzem vuit complements alimentaris amb curcumina: Selecció acurada, Curarti Complex, Tractament amb calci, Curarti Forte, Curarti Colagtium, Curarti Attack, Curarti Forte i Curarti Cremigel.

Font:

BERDONCES, Josep Lluis (2015) Cúrcuma, des de l'espècia al medicament, a Integral número 426