El pròpolis (O pròpolis) és una resina procedent dels rovells i escorces d'arbres com l'àlber, el castanyer, el pi, el salze, l'avet, l'alzina, el roure o el bedoll. Tanmateix, rarament trobem pròpolis disponible en estat pur. Més aviat ho obtenim del rusc, ja que les abelles recol·lecten aquesta resina i l'enriqueixen afegint-hi substàncies com el pol·len.
A la composició del pròpolis destaquen les resines i bàlsams (50%), la cera (25-35%), olis essencials (10%), pol·len (5%) i altres substàncies com vitamines (provitamina A i vitamina B3), minerals i oligoelements (calci, crom, cobalt, coure, estany, ferro, manganès, níquel, silici, estronci, titani, i zinc) i flavonoides (acetanina, àcid benzoic, àcid àcid fenòlic, quercitina…).
Etimològicament, pròpolis és una paraula que ve del grec. Pro significa “davant de” i policia, “ciutat”. S'indica així que el pròpolis es troba a l'entrada ia l'interior del rusc (la policia de les abelles), per protegir-la del vent i del fred, insectes, microorganismes infecciosos, etc. El rusc potser és el lloc més estèril de la natura. Les abelles també utilitzen el pròpolis per segellar o enganxar fortament parts mòbils o trencables del rusc per evitar així que aquesta es pugui desprendre.
El pròpolis, des de les antigues civilitzacions
Observant els beneficis del pròpolis a les abelles, al llarg de la història els humans també hem volgut utilitzar aquest material amb diferents finalitats. Els Egipcis empraven el pròpolis para embalsamar las momias. En el Papiro de Ebers, uno de los primeros tratados médicos conocidos —redactado en Egipto 1.500 a. C. aproximadamente— ya se habla de las propiedades del pròpolis. Los griegos utilizaban el pròpolis para elaborar perfumes. La importancia del pròpolis en la Antigua Roma ha quedado reflejada en la mitología: se dice que Júpiter transformó a la bella Melisa en una abeja para que pudiera producir el pròpolis, una milagrosa sustancia curativa. Ya en la Edad Media, los maestros constructores de violines, como Stradivarius, mezclaban el pròpolis junto con lacas y barnices para garantizar una larga duración de estos instrumentos. Lo cierto es que el hombre ha utilizado el pròpolis desde tiempos inmemorables.
[resum]Las abejas utilizan el própolis para proteger la colmena y los humanos, a lo largo de la historia, han usado en própolis para diferentes finalidades.[/resum]
Fonts d'informació
Productes de Plameca amb pròpolis
