Contínuament estem rebent estímuls externs que ens interrompen i ens desconcentren. De vegades som nosaltres mateixos els que ens dispersem. Vivim en una època en què volem estar tan connectats a tot que se'ns oblida connectar amb nosaltres mateixos. Això es tradueix en estrès, ansietat, sensació d'angoixa, de no tenir temps per a res… I és en aquest context on ha irromput amb força la pràctica del consciència, també coneguda com atenció conscient O atenció plena.
El consciència es pot considerar una tècnica de meditació. El que es pretén és relaxar la consciència i reconèixer què passa a cada instant al nostre interior: saber quines són les nostres sensacions, sentiments o pensaments, evitant emetre judicis de valor de si estan bé o estan malament. La atenció conscient aconsegueix separar-nos dels nostres pensaments per poder reconèixer-los i posar en dubte els patrons mentals, sempre des de la atenció plena al moment present (l'aquí i l'ara).
Com tantes altres capacitats humanes, la atenció conscient s'entrena. Hi ha diferents exercicis per desenvolupar aquesta capacitat (colorejar un mandala n'és un), però el més habitual a consciència és concentrar-se en la respiració. Cal buscar un espai adequat i confortable i seure còmodament a terra amb l'esquena en angle recte. Quan tota l'atenció estigui posada en la consciència de la respiració podem emetre un mantra (una paraula, una frase curta o un so com a ohm) que ens porti a un estat de relaxació. També haurem de visualitzar un indret que ens produeixi benestar. A mesura que es va guanyant pràctica, ens podrem concentrar en estímuls més específics.
Què passa quan no hi ha atenció plena?
Doncs que solem prestar només una petita part de la nostra atenció a l'activitat del moment mentre la ment i els pensaments es dispersen. Vivim en la manera “pilot automàtica”, ocupant-nos de les nostres coses amb molt poca consciència dels detalls de la nostra experiència del moment, ni tan sols de les intencions que motiven les nostres accions.
Practicant el consciència, aprenem a triar com responem a tot allò que ens afecta a la vida. Deixem de “reaccionar” davant de qualsevol experiència i ens permetem el luxe de “respondre” amb més sensibilitat davant de les diferents circumstàncies. Reconquistem la llibertat d'allunyar-nos d'allò que ens és nociu i de perllongar les experiències que ens proporcionen benestar.
Els budistes ja coneixien els beneficis de l'atenció conscient fa segles
El consciència és una pràctica d'origen budista que compta amb més de 2.500 anys d'antiguitat i que a Occident apareix fa gairebé quatre dècades per tractar problemes associats a l'estrès i el dolor crònic. Els estudis científics han demostrat el que ja sabien els budistes fa molts segles: la atenció conscient ajuda a reduir l'estrès i l'ansietat, a ser més creatius, a poder jutjar i valorar les situacions amb més claredat, a augmentar la resistència emocional, a un autocontrol més gran en els nens i nenes, a dotar de més recursos per afrontar una malaltia crònica, a la millora objectiva dels nivells de salut, a gaudir d'allò que s'està fent i, en definitiva, a una qualitat de vida més gran. A més, en la mesura que siguem capaços de posar el nostre focus en una sola activitat, millors seran els resultats.
Fonts
https://psicologiaymente.net/meditacion/que-es-mindfulness
http://elpais.com/elpais/2014/12/05/eps/1417796395_262217.html
http://www.respiravida.net/que-es-la-atencion-consciente-o-mindfulness
